c

  c

Informació actualitzada Febrer 2001

• Presentació
• Utilitats d’anàlisi
• Informació de base (25,5 Mb, .shp, .dgn, .dbf)
• Informació específica del BRAX (43,2 Mb, .mgs)
• Estructura del graf de transport col·lectiu
  
• Manual d'usuari

Àmbit d'anàlisi: Zonificació

Gestor de bases de dades

Exportació de mapes

BRAX és un sistema d’anàlisi de xarxes desenvolupat pel metro, el tramvia i la xarxa ferroviària de Barcelona i municipis adjacents (àmbit EMT) que integra rutines de creació, gestió i anàlisi de grafs de transport col·lectiu.

El graf de transport col·lectiu del BRAX conté 43.000 elements classificats en 40 classes, 34 rutes de transport col·lectiu , 51 tipus de servei, 3.487 centroids (representen les seccions censals) i s’ha establert una grid amb 331.385 cel·les de 50x50 metres per a realitzar anàlisis espacials.

El software de BRAX es basa en la recerca "Bridges" coordinada per Mcrit 1997-1999 pel 4rt Programa Marc de Recerca de la Unió Europea. BRAX és compatible amb tots els formats de bases de dades i GIS públics. El software és lliure de royalties a tercers i BR pot instal·lar i distribuir lliurement tantes llicències com estimi convenient. La interface d'usuari està disponible en català i anglés.

BRAX és un Sistema d’Informació Geogràfica adaptat a la gestió de xarxes. Té les principals utilitats d’un sistema GIS:

• Gestor de bases de dades (consultes, indicadors, estadística,etc...)
• Visualització de cartografia vectorial (selecció de nivells, assignació d’atributs gràfics
• Accés gràfic a les dades associades a cada element cartogràfic
• Edició cartogràfica
• Discretització de polígons: creació de "grids" amb informació associada a les cel.les.
• Mapes temàtics
• Impressió vectorial
• Exportació de mapes per aplicacions de disseny gràfic i editors de text
• Importació/Exportació de formats GIS

Àmbit d'anàlisi: Xarxa actual i propostes

Accessibilitat a les estacions de metro i FGC i RENFE

Càlcul de camins mínims

Accessibilitat: Càlcul d'isocrones

Assignació de matrius de viatges sobre la xarxa de transport col.lectiu

Càlcul de camins mínims per rutes de transport col.lectiu

Identificació de camins entre origens i destins amb condicions sobre el tipus de mode (vianant, metro, ffcc, tramvia), servei i transbordament.

(1) L’algorisme identifica tots els serveis alternatius amb un nombre de transbordaments prefixats.

El temps de viatge considerat és el promig de temps de viatge de tots, ponderat per la freqüència de cadascun (per exemple, per desplaçar-se entre les estacions de Sants i Arc de Triomf, un usuari disposa de les següents alternatives: 8 trens de la línia C-1, 4 trens de la línia C-3 i 8 trens de la línia C-4. Considerant que agafa el primer que passa, té una oferta de 20 trens/hp (un cada 3 minuts) amb el mateix temps de viatge.

(2) La rutina de camins mínims entre centroids s’ha desenvolupat en base un l’algorisme de Ford adaptat a treballar amb arcs virtuals de serveis, tenint en compte el temps de viatge, la freqüència i penalitzacions per transbordaments. L’algorisme de camins té en compte, per a un servei determinat, el temps de viatge, el temps d’espera i penalitzacions per transbordaments.

Accessibilitat: Càlcul d’isocrones des de qualsevol punt

Donat un punt qualsevol, calcula els destins possibles per a un temps determinat. Mapifica l’arbre de camins i calcula dades associades als destins (per ex., població total accessible des de Pl. Catalunya en 30 minuts).

Index d'accessibilitat Global (IAG)

Donat un cert àmbit, calcula l'accessibilitat des de cada centroid d'aquest àmbit a la resta (7-8)

Dotació territorial: Distribució de les estacions en la ciutat

Per a una estació determinada, calcula els nodes del graf situats a menys d’un cert interval de temps a peu. Mapifica l’àrea d’influència i calcula dades associades.

Connectivitat: Accés a la xarxa de transport col·lectiu

Calcula el temps d’accés a peu des de qualsevol punt a les estacions de la xarxa de transport col.lectiu. Mapifica els resultats sobre la Grid.

Assignació de matrius de viatges sobre la xarxa de transport col.lectiu

Donada una xarxa de transport col.lectiu sobre la que circulen uns serveis i donada una matriu de viatges, aquesta és assignada sobre els serveis pel camí de temps mínim. El resultat és una aranya de trànsit sobre la infraestructura. 

Barcelona: Xarxa actual i en estudi

Poblenou: Xarxa actual i en estudi

Serveis

• Base cartogràfica de l’EMT de l’ICC (planimetria) (.shp, 5,5 Mb)

• Base cartogràfica de línies de transport col.lectiu d’infraestructura fixa (actuals i proposades) (.dgn, 0,4Mb)

• Graf viari per eixos dels carrers (a Barcelona) (.shp, .dbf, 5,3 Mb)

• Base de límits municipals amb els codis IEC (.shp, .dbf, 5,3 Mb)

• Base de seccions censals amb codis IEC (.shp, .dbf, 3 Mb)

• Base de dades associada a municipis (.shp, .dbf, 1 Mb)

• Base de dades associada a seccions censals (població, habitatges, activitats econòmiques) (.shp, .dbf, 5 Mb)

Elecció de ruta:
Pl. Sant Jaume-
Diputació/Borrell

S’ha realitzat un graf de la infraestructura de metro, de tramvia i de la xarxa ferroviària de Barcelona (estacions, boques i línies en emplaçaments precisos; centroids associats a seccions censals) a E:1:50.000. El graf cobreix Barcelona i els seus municipis adjacents (EMT aprox.): El Masnou, Montgat, Badalona, St. Adrià, Sta Coloma de Gramanet, l’Hospitalet, Cornellà, Esplugues, Sant Joan Despí, Sant Just Desvern, Sant Feliu de Llobregat, St Boi, El Prat, Viladecans, Gavà i Castelldefels. El graf conté arcs i nusos pensats per a un usuari que es desplaça a peu i en transport col·lectiu: conté carrers, línies de ferrocarril, metro i tramvia (amb les seves corresponents estacions, boques d’accés a les estacions i trams de transbordament entre estacions). El graf de carrers s’enllaça amb el d’infraestructura a través de connectors. Els centroids del graf són nodes representatius de les seccions censals i s’enllacen a través de connectors amb els nodes de carrers més propers.

Sobre el graf d’infraestructures s’ha definit un graf virtual de serveis de transport col.lectiu. Els serveis poden ser definits per l’usuari de manera interactiva, sel.leccionant els arcs d’infraestructura que utilitzen i les parades que efectuen. Cada servei porta associada la seva dada de velocitat comercial i nombre de circulacions en hora punta (per exemple, el servei C12 realitza el recorregut de la línia C-1 de RENFE-Rodalies entre l’Hospitalet i El Masnou (límit de l’àmbit considerat), saltant-se les estacions de St. Adrià, Montgat i Montgat Nord. Té una velocitat comercial de 44,6 km/h i és realitzat per tres trens a l’hora punta per sentit)

El graf està format per objectes GIS i NIS (objectes amb topologia de xarxes)

Els elements NIS del graf inclouen tres tipus topològics ("Nodes", "Arcs" i "Grups" –un grup és un conjunt d’arcs i nodes-).

Els tres tipus topològics d’elements NIS es subclassifiquen en les següents subtopologies:

• Els "nodes" poden ser "Centroids", "Interseccions" o "Parades".

• Els "arcs" poden ser "Connectors" o "Segments d’infraestructura".

• Els "grups" poden ser "Segments de Ruta", "Rutes", "Serveis" o "Canvis de servei".

Els elements GIS complementaris al graf corresponen a la topologia de "Polígons" i "Cel·les".

Definició del graf

Infraestructures: FGC, RENFE, Metro i tramvia (actual i projectes)

Infrastructures i xarxa de vianants a l’Eixample-centre

Elements de connexió del graf: intercanviador Pl. Espanya

Centroids i connectors

• Centroids (3.487 elements): Nodes representatius de les seccions censals, localitzats en el centre geomètric del polígon.

• Connectors centroid-cruïlla de vianants (4.510): Enllacen el graf de vianants amb els centroids. S’han definit 2 connectors per cada centroid, que el connecten amb els dos vèrtexs del polígon de la secció censal més distants entre sí.

Infraestructura de Vianants

• Voreres: Arcs que discorren pels eixos dels carrers i que tenen com a extrems cruïlles de carrers (12.465). La part de Barcelona ha estat subministrada per BR-IMI (13.680 arcs). Els carrers definits a la resta de l’àmbit d’estudi representen 5.647 arcs.

• Connectors cruïlla-boca d’accés (665): enllacen les voreres amb les estacions de transport col.lectiu

• Connectors boca d’accés-estació (875): enllacen les boques amb les estacions de transport col.lectiu. En els casos de les estacions no soterrades el connector és cruïlla-estació. En el cas del tramvia sempre és així.

• Corredors de transbordament entre estacions (271).

Infraestructura de transport col.lectiu

• Segments d’infraestructura (492 arcs)

• Estacions (453 nodes)

• Interseccions (33 nodes) de les xarxes de metro, ferrocarril i tramvia.

Serveis de transport col.lectiu

El graf de serveis el defineix l’usuari prenent com a base el graf d’infraestructures segons el procediment següent:

• Segments de Ruta (Grup): conjunt de segments d’infraestructura, interseccions i parades.

• Ruta (Grup): Conjunt de segments d’infraestructura

• Servei (Grup): Selecció de Segments de Ruta en una Ruta, eliminant estacions on el servei no para.

BRAX té 2 escenaris pre-definits de rutes i serveis però a través de consultes en el mòdul de bases de dades, l’usuari pot definir-se el seu propi escenari prospectiu.

• Escenari actual (2000)

• Escenari futur (2010). Conté una hipòtesi de serveis per a totes les alternatives de projectes d’infraestructures actualment introduïdes al sistema.

Ruta: Línia BCN-Vallès (FGC)

Servei S1 (Línia BCN-Vallès)

Servei U7 BCN-Vallès

Servei U6
BCN-Vallès