|
 |
|
|
|
|
|
 |
|
| » |
|
|
| |
Avaluació socioeconòmica de les alternatives d’actuació sobre el port de Ciutadella en procés de definició per part del Govern Balear i del Consell Insular de Menorca. L’estudi socio-econòmic adopta com a metodologia l’anàlisi multicriteri. Primerament es defineix un nombre d’alternatives d’actuació a Ciutadella, i posteriorment es mesura l’impacte socioeconòmic i ambiental del dic exterior a partir d’un conjunt de criteris qualitatius i quantitatius, que es valoren tant quantitativament com qualitativament.
www.mcrit.com/portciutadella
|
|
| » |
|
|
| |
Identificació de possibles ubicacions logístiques, des del punt de vista del seu interès funcional, de la seva viabilitat tècnica i del seu encaix territorial. Es tracta d'identificar el sòl amb potencialitat de rebre implantacions logístiques i avaluar el seu interès relatiu.
www.mcrit.com/centrals_logistiques |
|
 |
|
| » |
|
|
| |
El sistema SIRGA es un sistema integrat d'informació, previsió i avaluació de les dinàmiques territorials a les Terres de l'Ebre. Es compon d'un sistema d'informació geogràfica (SIG), de models de prospectiva socioeconòmica (demogràfica i sobre necessitats de sòl) adreçats a estudiar les tendències territorials claus, una base de projectes d'inversió pública a les Terres de l'Ebre, i un conjunt d'indicadors per al seguiment territorial i avaluació de les dinàmiques territorials, d'acord amb els objectius del Pla Territorial Parcial de les Terres de l'Ebre.
www.mcrit.com/sirga |
|
| » |
|
|
| |
El model SENIT és un sistema executiu de decisió desenvolupat com a suport a l'estudi "Necessitats d'infraestructures de transport a Catalunya a l'horitzó 2020".
www.mcrit.com/senit |
| |
 |
|
| » |
|
| |
Caracterización de las regiones ultraperiféricas entre las regiones europeas en base a indicadores socioeconómicos ambientales, a partir de un estudio estadístico multivariante. Las regiones ultraperiféricas constituyen una identidad territorial dotada de características específicas, que las diferencian del resto de las regiones europeas; estas características se derivan de su situación geográfica y de su pequeña dimensión, así como de sus condiciones naturales particulares.
www.mcrit.com/rup |
|
|
| » |
|
| |
Analysis of the mountain regions of the EU and the candidate countries and the impact of Community and national policies on these areas.
www.mcrit.com/mountain_areas |
| |
 |
| |
| » |
|
| |
How will be Europe in 2015?
Europe is an adventure. We can not seek it, we must invent it. Three prospective scenarios (pro-competitive, pro-cohesion and baseline are being imagined in ESPON 3.2.
www.espon.lu
www.mcrit.com/scenarios |
|
| » |
|
| |
Com serà Catalunya
al 2020?
Quatre visions sobre el futur de Catalunya, com a síntesi de les publicacions dels darrers anys. La Catalunya ciutat: la visió tradicional renovada?; La Catalunya Nodal: la visió més necessària?; La Catalunya-Global: la visió més oportuna?, La Catalunya Ecoregional: la visió més responsable?
documento
en pdf |
|
|
 |
|
» |
|
| |
On acaba Barcelona? En converses amb l’autor, més de 100 persones provinents de diferents àmbits exposen visions d’una ciutat que, de facto, ja estén la seva influència molt més enllà del que imaginem.
www.mcrit.com/ciutat_infinita |
|
| » |
Les noves Barcelones |
|
| |
Noves barcelones reprodueix, en fotografies de Pepe Navarro i text de l'urbanista Andreu Ulied, dues visions personals d'una ciutat sempre més propensa a reinventar el futur que a recordar el passat.
www.mcrit.com |
|
|
|
|
|
|
|
| |
|
| |
| |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
 |
| |
 |
|
| » |
|
|
| |
Previsió de la demanda de la línia 9 del metro de Barcelona en el marc de l’esquema ferroviari previst a la Regió Metropolitana de Barcelona pel Pla Director d’Infraestructures.
Els vuit municipis més afectats per la implantació de la Línia 9 són: Barcelona, Badalona, Sant Adrià, Santa Coloma de Gramanet, l’Hospitalet de Llobregat, Esplugues, Cornellà y El Prat.
www.mcrit.com/L9 |
|
| » |
|
| |
Anàlisi de la demanda associada
a diferents alternatives de traçat,
corresponents al perllongament de
la línia Llobregat-Anoia dels
Ferrocarrils de la Generalitat de
Catalunya, entre l’estació
de Plaça Espanya i el límit
amb el terme municipal de Sant Adrià
de Besòs.
www.mcrit.com/perllongament_fgc |
| |
 |
|
| » |
|
|
| |
Proposta de remodelació de les línies que donen servei a l’àmbit d’influència del TramBaix i del Trambesòs en la seva primera fase d’implantació. Aquesta proposta ha de portar associada necessàriament una millora global del Transport públic a l’àmbit d’estudi, tant des del punt de vista de l’oferta de servei de TPC com de la demanda de trànsit del TPC.
La remodelació es concretarà en augment o disminució de freqüències i modificació de recorreguts. És també un objectiu de l’estudi determinar la demanda que suposarà la remodelació de les línies d’autobús sobre la càrrega del TramBaix.
www.mcrit.com/trambaix |
|
| » |
|
| |
L'objectiu principal de l'estudi és analitzar les possibilitats de desenvolupament econòmic de la ciutat de Mataró si els serveis de transport públic, la xarxa del carreteres i la xarxa ferroviària entre Mataró, Girona i el seu aeroport es milloren.
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
 |
|
 |
|
| » |
|
| |
Les ciutats de Granollers i Mataró disten entre ells 19,4 km per carretera i estan situades, respectivament, a 69,5 km i 74,4 km de l’aeroport de Girona, que s’ha convertit en els darrers anys en una de les principals base d’operacions de les companyies aèries de “baix cost” del sud d’Europa, i ofereix ja una oferta de vols relativament estable al llarg de tot l’any.
www.mcrit.com/estacio_montornes |
|
| » |
|
| |
El present estudi pretén determinar l’interès de la implantació d’una nova estació a la línia
FGC Vallès a Rubí, entre les estacions actuals FGC-Rubí i FGC-Les Fonts a l’alçada del carrer del Castell. L’estació havia estat en la primera versió del PDI 2001-2010 de l’ATM i posteriorment ha estat eliminada. Alhora, s’estudia la dimensió que hauria de tenir l’aparcament de l’estació en el cas que es mantingui l’aparcament a l’estació actual i en el cas que s’elimini.
www.mcrit.com/estacio_rubi |
|
 |
|
| » |
|
| |
L’estudi avalua la viabilitat de crear una estació sobre la nova línia TAV Sants-La Sagrera, situada al carrer Provença, entre Balmes i Passeig de Gràcia. L’estació té andanes de 215 metres i té correspondència amb l’estació de Provença de FGC i amb les línies L3 i L5 de metro a l’estació de Diagonal. La nova estació de Passeig de Gràcia quedaria a una distància de 2.400 metres de Sants i a 3.900 metres de la Sagrera.
www.mcrit.com/estacio_gracia |
|
 |
|
| » |
|
|
| |
Prognosis de tránsito del proyecto de autopista de peaje Parbayón-Zurita, que tiene por objetivo descongestionar los accesos de Santander. La metodología utilizada fue la creación de un graf calibrado de la zona donde se asignaron matrices de viaje (DVE y SVE) obtenidas a partir de encuestas y la prospectiva de la demanda futura en los años de concesión de la autopista. Se estudió en detalle el impacto del peaje en el tránsito captado por la
autopista. Qué tráfico captaría una autopista de peaje entre Parbayón y Zurita?
www.mcrit.com/zuita |
|
|
|
|
|
|
|
|
| |
......... en español | in english
